miércoles, 30 de octubre de 2013

En el meu 32è aniversari


Un altre any més. Un aniversari més. Sempre penso que el dia de l'aniversari és el teu únic dia de ser especial. Per ara no hi ha hagut cap aniversari que no fos especial. Enguany l'he passat treballant. De les 9 h del matí que iniciava la primera classe fins les 18 h en què acabava la darrera. Recordo molts aniversaris meus on els passava a classe com estudiant, ja sigui a l'escola, com a l'institut o com a la facultat. Aquest any sóc jo la professora i, encara ara, se'm fa estrany. Només puc dir que cada cop em sento més orgullosa de ser on sóc i de treballar de professora. M'agrada ensenyar. L'altre dia, tot regirant papers, vaig trobar una redacció meva de quan tenia 10 anys. Era una redacció que em van fer escriure titulada "Què vull ser de gran?" El més sorprenent de tot era la clarividència que tenia: volia ser professora. Més endavant tenia clar que volia exercir de professora d'educació física (vaig arribar a ser esportista d'elit), però la meva vocació per la llengua catalana em va decantar pel que sóc ara. No me'n penedeixo. Si tornés a néixer tornaria a estudiar filologia catalana per tornar a ser on sóc ara. El camí no ha estat gens fàcil. Un altre aniversari i un altre curs en què torno a ser jo. M'apassiona explicar i fer classes. Bé, m'acomiado del dia del meu aniversari dient-vos que el que m'ha fet més feliç avui és celebrar-lo ensenyant. No hi ha millor regal.