martes, 25 de diciembre de 2012

Quan ensenyar sempre és vocació


Ha arribat Nadal i, afortunadament, una parada més en la vida atrafegada que duem tots. Un trimestre dur per a tots, tant per alumnes com per professors. Ensenyar és gratificant si t'ho saben demostrar. Avui en dia sembla que només es valori del professorat la nota que posa, o almenys aquesta és la sensació que tinc jo. Ensenyar és molt més que una nota... Em conformo amb poc. En tinc prou en saber que algú valora la meva feina, encara que aquest algú no formi part de la feina. Per sort, hi ha molts "alguns" externs que m'ho reconeixen que són anòmims, que m'ajuden a creure en mi, a créixer en el dia a dia, a millorar com a persona, a respectar-me, a aprendre a equivocar-me... He tingut un trimestre dur, emocionalment dur, però no en va encara tinc ganes de créixer i de lluitar. Creix alhora la meva passió per escriure, així que és possible que algun dia aquest blog vegi néixer un llibre nadó que s'està gestant. Tant de bo la inspiració no se m'acabi, ja que ara oscil·la per mals i bons moments existencials. I, per acabar, recomanar la lectura d'un autor clàssic, però no una lectura seva, sinó la seva biografia. L'any passat vaig treballar molt a l'aula Ausiàs March i, enguany, la de Ramon Llull. El que més em copsa és pensar que allò que va viure March i Lull (amor, desamor, enamorament, passió, por irracional, lucidesa, amor propi, soledat, angoixa...) és present a la meva vida. Quina gran il·lusió llegir aquests dos grans clàssics i reviure els seus sentiments mentre els faig propis. Hi ha millor cosa a la vida que adonar-se que han passat els segles i l'ésser humà segueix sent, en essència, el mateix? Hi ha millor cosa que poder connectar amb un autor del segle XII o XV? Suposo que per tot això i per molts altres motius que sóc professora. Poder reviure a Llull entre les meves classes és un plaer de ben pocs. Dono gràcies per la formació que he tingut, dono gràcies per encaminar la meva vida per la docència, sobretot perquè em fa més persona, més humana i més gran. Qui pateixi crisi de valors que llegeixi a March o a Llull. De ben segur que el món aniria millor si tothom s'aturés a pensar-los i reflexionessin 5 minuts al dia! M'acomiado del 2012 amb molts sentiments, però amb un d'esperançador: el 2013 serà millor!